Catí, una joia medieval entre natura

Un dels racons més bonics, tranquils i històrics de l'Alt Maestrat és la localitat de Catí. El municipi gaudeix d'un marcat caràcter medieval que encara hui dia es veu a simple vista, ja que els carrers segueixen disposades tal com es van pensar segles enrere.

Havent format part dels regnes musulmans abans de la reconquesta i conservant edificis i entramats del passat, Catí va ser declarada Conjunt Històric-Artístic en 1979 i Bé d'Interès Cultural el 2004.

Entre els edificis medievals als quals cal guardar especial esment quan es visita Catí es troba l'Església Parroquial a la qual s'accedeix per la plaça Major. Aquest edifici, que per la seua façana i porta senzilles simula no amagar grans misteris, guarda valuosos tresors entre els seus murs. L'Església Parroquial catinenca posseeix un dels retaules pintats del segle XV més valuosos de la província, ja que la seua autoria s'atribueix a l'artista valencià Jacomart, qui era el pintor d'Alfons V. En visitar Catí, no pot faltar una parada per contemplar els cures detalls del retaule de Sant Pere Màrtir, també conegut com a retaule de l'Espígol, dedicat a Sant Llorenç i a Sant Pere de Verona.

Si l'interior del temple sant guarda un tros d'història, els seus voltants són història amb majúscules. Així, l'abadia edificada al sud de l'església va ser construïda en 1376 pel capellà Pere Durán i la Torre, que es troba a la plaça major i va ser en el seu dia punt estratègic fonamental en el municipi, emmarquen la bella Església Parroquial.

Adjacent a ella trobem la Casa de la Vila, edificada l'any 1428 i que va servir de punt de reunió del Consell i d'amants al teatre, a causa de que entre les parets del seu saló es representaven les comèdies. Separada d'aquesta pel "carreró del vent" tenim la Casa Miralles, datada a 1455. La Casa dels Monserrat, contigua a aquestes, és un altre dels exemples del treball dels picapedrers i del maneig de la pedra en la construcció en el segle XV.

No podem visitar Catí sense fer una parada a l'ermita de la Mare de Déu del Pilar. Emplaçada a la Vall de Catí, va ser construïda al segle XVII i ha tingut diferents usos a més de temple sant, com el d'escola rural. Annexa a ella, es troba la casa de l'ermità. S'explica que l'actual ermita de la Mare de Déu del Pilar s'assenta sobre el lloc en el qual dos segles enrere havia predicat Sant Vicent Ferrer. Seguint la nostra ruta, a menys d'un quilòmetre del municipi ens topem amb l'ermita de Santa Anna, una petita edificació de l'any 1441 que és una de les més acabades i més ben conservades de la zona.

Aprofitem que hem abandonat el nucli urbà del municipi per visitar l'entorn de l'Avellà i gaudir d'una relaxant jornada al balneari. L'ermita de l'Avellà es troba a uns 5 quilòmetres de Catí a la Serra que porta el seu mateix nom i al nord del Tossal de la Nevera. Des de fa segles, es parla de les propietats curatives i miraculoses de les aigües de la deu de la Font de l'Avellà.

Explica la llegenda que allà per l'any 1540 baixaven una dona anciana, cega, i una xiqueta pel camí que va del Peironet cap Salvassòria per demanar-li ajuda a Santa Llúcia. Al seu pas per la font, van escoltar una veu suau, la veu de la verge, dient-li a la dona que es rentés en les aigües de la font. Després fer-ho, la dona va recuperar la vista i la salut i va anar a explicar als seus veïns el que acabava de passar. En aquest moment, tot el poble va anar en processó fins al lloc del miracle i van començar a edificar una xicoteta capella per donar recer a la imatge de la Mare de Déu de l'Avellà que havia estat trobada temps enrere a la zona.

Amb el pas dels anys, l'ermita ha sofert diferents canvis i ampliacions. Al segle XVIII es va començar la construcció de l'actual edificació i les millores dels seus retaules i pintures, alguns dels quals, no han arribat fins als nostres dies ja que van ser destruïts durant la Guerra Civil.

En l'entorn també trobem la Casa de Banys de Catí, un lloc perfecte per relaxar-se i gaudir dels diferents tractaments que s'ofereixen amb l'aigua de la deu. A més, hui en dia el viatge fins al paratge de l'Avellà és molt més senzill que abans, gràcies a la construcció en els anys 50 d'un túnel i carretera que uneixen la població amb el paratge. Aquesta construcció no només va suposar un avanç en les comunicacions sinó que, a més, des d'aquest moment la tradicional romeria al paratge transcorre pel túnel i no per la zona muntanyosa.

La Romeria de Sant Pere, que va des Catí fins Castellfort, és possiblement una les més singulars i antigues de la província, ja que els primers documents sobre la seua realització es remunten fins a l'any 1321. Dos dies de caminada, que en els seus començaments només podien realitzar els homes, i que hui dia realitzen veïns i turistes sense importar la seua edat, gènere o raça.

No podem acabar la nostra visita per Catí sense provar algun dels plats típics del municipi. Entre les elaboracions salades més tradicionals ens trobem amb el tombet de llebre, l’olla catinenca, la carn masovera, els bolets al forn o les pilotes de carnestoltes. Quan passem a les postres es fa difícil escollir amb què ens quedem… pastissos de Catí, coca celestial, ametllats, primes o rotllets de aiguardent són solament alguns dels suculents dolços que podem degustar. Si el que preferim és adquirir algun producte per a portar-ho amb nosaltres a casa sempre podem decantar-nos per alguns dels deliciosos torrons o massapans que s’elaboren en el municipi o, com no, per comprar algun Formatge de Catí. Aquests, segueixen elaborant-se de manera tradicional, es comercialitzen a nivell internacional i són posseïdors de diversos premis i segells de qualitat.