El daurat segle XX de l'Alt Maestrat

El territori d'Alt Maestrat Human Land té una llarga història a les seues esquenes. Des de vestigis i records dels primers homes, passant per llegendes islàmiques i templeres, en la història recent hi ha un marcat i important passat al segle XX.

El nostre recorregut d'avui és un viatge a 1900. Una època esplendorosa per a la zona i, en concret, per a dos dels seus municipis: Culla i Benassal.

D'aquesta forma, anem a realitzar la nostra primera parada a Culla. Més concretament anem a anar al paratge natural de “La Fontanella” que es troba a mig camí entre Culla i La Torre d'en Besora i ens ofereix unes belles vistes de la naturalesa pròpia de l'Alt Maestrat, ja que es troba a 800 metre d'altitud.

Una vegada allí, arribem al Parc Miner del Maestrat, símbol de la indústria minera de la província de Castelló entre 1940 i 1960. Les mines Victoria i Esperanza han sigut adequades per a la seua visita, per la qual cosa podem endinsar-nos en el seu interior i conèixer quines eren les condicions de treball d'aquells que es guanyaven la vida entre les seues parets.

El Parc Miner va ser el lloc de treball de centenars de persones que es dedicaven a extraure el ferro de Victoria -al terme municipal de Culla- i d'Esperanza -a la zona de La Torre d'en Besora- perquè després fóra portat a Sagunt on es fondria.

Comencem la nostra visita a la història minera de l'Alt Maestrat equipant-nos amb cascos i pujant a un antic tren miner que ens portarà fins a l'accés de la mina. Durant el recorregut aprofitem per contemplar el bell paisatge de “La Fontanella”, tot un espectacle per als sentits. Així, arribem a l’entrada de Victoria, on el guia explica les nocions bàsiques de seguretat i comença la seua explicació sobre la història i les curiositats de la zona.

Pas a pas i amb molta precaució comencem a recórrer els 2 quilòmetres de mina visitable i passem per les diferents galeries habilitades. En les més àmplies observem amb deteniment la zona i en les més estretes ens adonem del dur que va haver de ser extraure el ferro de les parets. Mentre fem el nostre recorregut, quasi sense adonar-nos, passem d'un terme municipal a un altre; de Culla a La Torre d'en Besora. Ho hem fet de forma subterrània i quasi sense notar-ho hem arribat a mina Esperanza. Aquest és el punt final del nostre recorregut. Hem conegut un tros de la història de l'Alt Maestrat i après un poc més de la vida de la província al segle passat.

Ja que estem recordant el segle XX no podem oblidar a Benassal i la seua Font d’En Segures. Cada any, el municipi organitza la Fira d’Oficis en la qual es recrea la vida diària dels veïns. Els mètodes de cultiu, esquilar les ovelles… Oficis tradicional que encara ara, si parles amb els veïns de major edat, pots conèixer de primera mà. Aquells més ancians han arribat a conèixer-los i a practicar-los i els recorden amb especial afecte.

Ara sí, és el moment de recordar als ‘agüistes’ i de convertir-nos en un d'ells. “La Viatgera” un autobús que actualment se'ns fa difícil d'imaginar però que encara circula, unia Catalunya amb Benassal. I és que, milers de persones visitaven cada any el naixement i el balneari de la Font en Segures gràcies a les propietats mineromedicinals de les seues aigües. Avui sabem que Aigua de Benassal posseeix altes qualitats i que, a causa de la seua composició mineral, és perfecta per a persones amb dolències de renyó.