Música i dansa

Parlar del folklore d’aquest racó muntanyenc del Maestrat és llarg de resumir en aquest espai, doncs la riquesa musical i coreogràfica dels nostres quatre pobles fan d’aquestes terres altes de la comarca un dels màxims exponents de la tradició immaterial. Per als estudiosos de la nostra tradició, Culla, Benassal, Catí i Ares han segut des de sempre referents en quant a la originalitat, puresa i qualitat de les seues manifestacions artístiques en aquest àmbit, i així ho reflecteixen importants estudis.

En primer lloc, caldria destacar l’existència de balls públics, circulars i amb música de vent que perviuen en aquestes viles, seguint una tradició que es pot rastrejar fins l’edat mitjana com en el cas documentat de Benassal.

Parlem del Ball Pla, també conegut com a ball rodat en altres indrets o ball de plaça. Amb elements comuns en tots quatre balls, consten de diverses danses que s'anaren afegint amb el pas dels anys i amb el succeir de les modes, podent-se rastrejar una primera part amb pas de passeig, la més antiga, i que en el cas de Catí destaca pel seu arcaisme, darrere de la qual apareixen majoritàriament boleros, jotes i dansetes de divers origen, culminant el ball amb una part més ràpida i animada, que posa a prova la resistència dels dansadors. Aquests balls de parella solien comptar amb la música de la dolçaina i el tabalet, sent els joglars de Benassal qui sonaven en les festes del seu poble, Culla i Ares. Posteriorment foren progressivament substituïts per les bandes de música, les quals començaren a sorgir com a tals a finals del segle XIX (de Catí hi apareixen notícies clares en 1891 i la banda de Benassal es funda el 1892, constant en tots dos llocs referències puntuals anteriors) i que acabaren canalitzant les inquietuds musicals d’uns pobles on l’afició i la qualitat descolla dins de tot el nord valencià.

Una menció almenys mereixen les danses de processó, que encara que desaparegudes a principis del passat segle han segut recuperades en el cas de Culla, fent-se la dansa dels negrets o arquets en la processó de Sant Cristòfol. Benassal i Catí comptaren amb cèlebres dansants i queda pendent una propera recuperació, donada l’àmplia documentació que resta al respecte.

Finalment cal posar especial èmfasi en la música tradicional de corda, que ha convertit alguns dels nostres pobles en una autèntica reserva de costums musicals extintes en la resta de país. Malgrat que en la tradició comarcal es poden rastrejar referències d’estils musicals de més antigor, com les folies en masos d’Ares, allò que ens ha aplegat viu fins ara són les seguidilles (sobretot a Culla), el fandango i la jota, sent aquesta darrera dansa i música la més comuna i que gaudeix de millor salut.

La jota ha tingut per àmbit les rondes de quintos (especialment presents en Benassal, on es canta a les xiques per la nit i fins la matinada), i els bureos o saraus dels masos (la cruïlla entre els termes de Catí i Ares fou un focus d’especial nivell artístic).

També, amb corda o amb vent, hi havia albades nocturnes pels masos i dins les viles, on es cantava a les fadrines, i que gràcies a ser clarament recordades pels més majors tan volta puguen de nou ser escoltades en un futur proper.